Deportivo-Barça. Victòria d’or

Triomf ajustat del Barça a Riazor. Guardiola ha fet jugar els titulars i l’equip ha sortit amb molta empenta, de manera que el primer gol no ha tardat en arribar. L’ha fet, a la mitja volta, un participatiu Messi, que demà rebrà la pilota d’or.

Però els blaugranes han baixat el ritme i a la primera oportunitat que ha tingut el Deportivo ha empatat amb un gol on han fallat S.Busquets i V.Valdés.

A la segona part el Barça no estava creant ocasions i els culers ja patíem perquè el nostre equip no es podia permetre un altre empat a camp contrari, i encara menys després d’haver dominat durant gairebé tota la primera meitat.

Afortunadament, Guardiola ha sabut fer els canvis a temps i ha fet seure a la banqueta a un perdudíssim Henry per donar entrada a Pedro. Ha estat el canari qui ha fet la centrada perquè Messi rematés amb el cap com va fer a Roma i anotés l’1-2.

I aquesta vegada el Barça no s’ha relaxat i, amb els gallecs buscant l’empat a la desesperada, ha estat Ibrahimovic qui ha connectat magníficament una passada d’Abidal i ha enviat la pilota al fons de la xarxa per marcar el definitiu 1-3.

Avui Iniesta ha tornat al mig del camp en detriment de Keita, que ha gaudit d’un merescut descans. El manxec ha estat força lent i ha penjat inútilment massa pilotes a l’àrea. Fins que no ha marxat Henry no ha brillat.

Tenint en compte que Riazor és un camp complicat i que el Madrid havia posat pressió guanyant contra l’Almeria, la victòria d’avui és importantíssima per seguir manant a la lliga.

El Mundial comença a agafar forma

Quan aquest juny es disputi el Mundial 2010 de Sud-àfrica, a falta d'una selecció catalana, el que voldré serà veure bons partits de futbol.

És per això que estic molt content amb els grups que s’han sortejat avui perquè, exceptuant el d’Anglaterra, el d’Itàlia i en menor mesura el d’Espanya, tots són tots molt competitius.

He de dir que em faria especial il·lusió que els equips africans fessin un bon paper, encara que no crec que n’hi hagi cap prou capacitat per fer-se amb el títol.
També m’agradaria que guanyés una selecció que no tingui cap jugador del Madrid i que en tingui algun del Barça o de l’Everton. I si no han de guanyar, que quedin eliminades ràpidament per tenir els jugadors en bones condicions quan comenci la nova temporada.

A continuació faré un breu repàs dels 8 grups (si cliqueu a la imatge els veureu més grans):

-Amb el grup que l’hi ha tocat a l’amfitriona Sud-àfrica, a priori s’hauria de quedar fora a la primera ronda. Caldrà veure si França canvia el xip o si seguirà sent la que va tenir problemes per accedir al torneig.
-Al grup B tot fa pensar que Argentina és la favorita, però tenint en compte que el seu seleccionador és Maradona tot pot canviar, ja que els seus rivals no són precisament fàcils.
-Al grup C hi trobem una molt favorita Anglaterra, amb un curiós enfrontament contra els Estats Units, que són els únics que crec que li jugaran de tu a tu.
-El segon lloc del grup D serà un dels més disputats, sempre i quant adjudiquem ja abans de començar el primer lloc als alemanys.
-El grup E també serà molt interessant de veure, tot i que igual que al grup anterior, l’atenció s’hauria de centrar en la segona plaça perquè Holanda no hauria de tenir cap problema per accedir a vuitens.
-El grup F el trobo un regal pels italians, que juguen amb el hàndicap d’haver guanyat l’última edició: si guanyar un Mundial ja és complicat, guanyar-ne dos de manera consecutiva, encara més.
-El penúltim grup és dels més forts. Brasil és la favorita, mentre tot apunta a una forta lluita entre Portugal i Costa d’Ivori pel segon lloc. Corea del Nord juga amb l’avantatge de ser el més desconegut, però no crec que tingui res a fer i opino que qui punxi contra els coreans quedarà eliminat.
-Finalment trobem el grup d’Espanya, que només hauria de tenir dificultats per vèncer a la selecció xilena entrenada per Marcelo Bielsa.

Ara mateix veig a Anglaterra com la favorita per endur-se un torneig que només ha guanyat el 1966 i jugant a casa.
Malgrat tot, si alguna cosa tenen les Copes del Món és que sempre hi ha sorpreses i per això hipòtesis com les d’aquest post poden anar-se’n en orris fàcilment.

Com veieu aquest Mundial? Animareu a Espanya o fareu com jo?

Xerez-Barça. Patiment contra el cuer

Quin partit el d’aquesta nit! Tot apuntava que seria un enfrontament senzill perquè el Barça era el líder i el Xerez el cuer. Però, un cop analitzat l’estat del terreny de joc, la cosa ja no semblava tan fàcil: la pilota no rodaria correctament perquè la pluja caiguda a Chapin ha malmès una gespa que ja estava en males condicions.

A més, l’equip de Ziganda ha sortit a pressionar aprofitant que Guardiola havia reservat a molts titulars.
Tot plegat ha fet que la primera part fos tan lamentable com les fotografies de Laporta a la festa de celebració de la victòria del Barça contra el Madrid.
No hi havia connexió entre línies i els jugadors no es movien gaire. Això ha fet que els davanters pràcticament no rebessin pilotes i conseqüentment, que no es produïssin ocasions.

A la segona part semblava que tot canviaria, i és que Henry ha obert la llauna tot just tornar dels vestidors amb una rematada de cap. Però el partit ha seguit igual d’ensopit que fins aleshores.

Fins i tot han hagut d’entrar Messi, Ibrahimovic i Iniesta per evitar ensurts. El problema és que amb ells les coses tampoc no han canviat massa. S’han generat més ocasions, però al no haver-les materialitzat, cada cop que tenien la pilota els andalusos era un patiment. Fins que, finalment, quan ja no calia sentenciar el partit perquè era l’últim minut, Ibrahimovic ha rebut una passada de Messi i ha picat meravellosament la pilota per sobre el porter Renan per marcar el definitiu 0-2.

Afortunadament, els tres punts no s’han escapat i s’ha trencat una mala ratxa d’uns quants partits sense guanyar a domicili.

He de destacar l’horrorós partit que ha fet Rafa Márquez. Que espavili si no vol veure com Milito (o Muniesa o Fontàs) li pren el lloc aviat.
Malgrat tot, no deixa de ser curiós que amb els tres pitjors defenses que podia treure Pep Guardiola (Márquez, Chygrinskiy i Maxwell), el Barça no hagi rebut cap gol.
Bojan ha estat titular però amb prou feines li han arribat pilotes en condicions.

Touré el pesat, la Pilota d’or i el sospitós rival de Copa.

Touré Yayá m’està començant a cansar de debò. Cada temporada fa el mateix: quan veu que no està participant massa del joc blaugrana amenaça amb marxar a un altre club. L’any passat ja ho va fer durant aquestes mateixes dates nadalenques i deia que volia marxar a l’Arsenal per unir-se al seu germà. Però aquest, Kolo Touré, tampoc no és un jugador massa fidel al seu club i aquest estiu va decidir emigrar cap a Manchester per jugar amb el City.
És per aquest motiu que ara el nostre pivot defensiu (o el seu representant) va afirmar l’altre dia que li agradaria jugar amb els nou-rics.

La temporada passada Sergio Busquets li va prendre la titularitat en força partits i ell no s’ho esperava. A més, Guardiola encara estava indecís sobre quin jugador alinear per davant de la defensa: Touré o Keita, fet que va propiciar la suplència de l’ivorià en uns quants enfrontaments més.

Aquest cop està passant una cosa similar, tot i que crec que ha jugat bastant més. Si jo fos Touré em molestaria que un jugador de 20 anys em prengués el lloc i també m’emprenyaria que cada dia sonessin els noms de Cesc o Mascherano com a possibles reforços.
Però el que hauria de fer el gegant africà lluny de queixar-se és posar-se les piles perquè aquesta temporada està força per sota del nivell de l’any passat. No està jugant malament però es mou encara menys que anteriorment i això dificulta la circulació de la pilota de l'equip.

També cal tenir en compte que durant els mesos estivals va estar marejant la perdiu sobre el seu futur, ja que el seu representant deia que potser no renovaria. Li va costar, però finalment es va poder arribar a un acord amb ell i el seu representant perquè Guardiola el necessitava i el necessitarà. O és que ja ningú recorda qui va acompanyar a Piqué al centre de la defensa a la final de Roma?

Sobre la Pilota d’Or de Messi, segueixo pensant el mateix que la temporada passada sobre els trofeus individuals que només es poden aconseguir si s’han guanyat títols. Així que felicito a Messi perquè, posats a entregar-lo a algú, m’agrada que el guanyi un jugador del Barça, però ja està.

Pel que fa al sorteig de Copa, ens ha “tocat” el Sevilla. Sembla que a la Federació no li fa massa gràcia que el Barça continuï viu en aquesta competició on el Madrid no hi és i per aquest motiu, en cas que passéssim, ens enfrontaríem al guanyador del Deportivo-València (l'altre plat fort). I si no ens han posat l’Atlético de Madrid pel mig és perquè ja hi vam jugar la temporada passada. Fixeu-vos en els altres emparellaments i jutgeu...

Barça-Madrid. Liderat treballat

El dia que el Barça feia 110 anys d’història ha vençut al Reial Madrid al Camp Nou per 1-0. Abans del partit, la majoria de culers eren més optimistes que normalment degut al mal joc que havien desenvolupat els blancs fins aleshores, mentre el Barça venia de guanyar amb brillantor a l’Inter. Però el partit no ha estat gens fàcil.

Pellegrini ha plantejat un gran esquema defensiu per aturar l’atac blaugrana i, a més, un parell de contraatacs per part dels blancs a la primera part han estat a punt de posar-los per davant. Sort que V.Valdés ha estat molt atent.

El Barça tenia la pilota però com que Henry estava molt enganxat a la banda, no hi havia cap referència a la punta d’atac i costava crear perill.
Si a això li afegim que “Tití” és l’home orsai i que els seus companys de banda, Keita i Abidal, tampoc no estaven inspirats, les coses no podien sortir bé.

Per això, quan tot just començada la segona part ha entrat Ibrahimovic en el lloc del davanter francès he respirat alleujat.
El suec ha sortit a per totes i en un moment ha anotat l’1-0 amb una preciosa volea a centrada de Dani Alves.
I quan el Barça semblava tenir-ho tot controlat ha arribat el pitjor: l’expulsió de Sergio Busquets per dues merescudes targetes grogues. No es pot dir que el de Badia estigués fent un bon partit, però la seva expulsió ha fet que l’equip de Guardiola hagi hagut d’aguantar el resultat favorable durant més de mitja hora amb un home menys.

Afortunadament, els jugadors blaugrana no s’han desanimat i han fet un enorme esforç per aconseguir el seu objectiu: guanyar. S’ha de dir que el Madrid ha tingut ocasions clares per marcar i, de fet, de no haver estat per Puyol, que ha taponat multitud de jugades adverses al més pur estil Fran Vázquez, el resultat no hagués estat el mateix. Al mateix temps, però, el Barça també ha disposat de més d’una oportunitat per sentenciar i no ho ha aprofitat.

Finalment, i amb el Madrid jugant també amb deu homes per l’expulsió de Lass al minut 90, l’àrbitre ha xiulat el final i el Barça torna a situar-se al lloc que li correspon a la classificació.

Llàstima que l’Everton no hagi pogut arrodonir el dia puntuant contra el Liverpool. Almenys avui han jugat bé i fins i tot han acorralat l’equip de Rafa Benítez al seu camp durant bona part de l’enfrontament.

Per acabar el post, un apunt curiós: al voltant de l’Estadi es venien bufandes de l’Alcorcón.

Compartiran estadi com al segle XIX?

Últimament no hi ha ni una notícia bona per l’Everton. Els jugadors no es recuperen de les seves llargues lesions, els resultats segueixen sense arribar i no hi ha massa diners per invertir quan s’obri el mercat d’hivern.

I per si no n’hi hagués prou amb tot el que acabo de dir, avui els “toffees” han vist com el seu projecte per construir un nou estadi ha estat rebutjat per l’ajuntament.

Cert és que hi havia molts aficionats de l’Everton en contra d’aquest canvi d’estadi. Goodison Park és mític i per dos partits que s’ompli del tot no cal gastar-se els calés en un estadi més modern als afores de Liverpool.
Però al mateix temps, moure’s a Kirkby hauria permès als aficionats no haver de seure en seients de fusta i d’anar movent el camp durant el partit perquè les columnes que sostenen l’estadi no els tapessin la visió del terreny de joc. A més, s’haurien creat molts llocs de treball i hi hauria cabut molta més gent.

Malgrat tot, encara queda la possibilitat que l’Everton i el seu veí, el Liverpool, comparteixin estadi. Els “reds” tampoc estan contents amb Anfield per la seva poca capacitat i saben que no es troben en un moment econòmic ideal per construir-se el seu propi estadi (també tenien un projecte fet). Per tant, la solució més lògica que haurien de buscar els dos clubs és compartir un estadi ben gran i a la ciutat de Liverpool.

Casualitats de la vida, van ser els mateixos “reds” qui van expulsar l’Everton d’Anfield fa gairebé 120 anys, quan els dos disputaven els seus partits en el mateix camp. Va ser aleshores quan els “blues” van emigrar a escassos metres d’allà, a l’altra banda d’Stanley Park, on hi van construir Goodison Park.

A mi m’agradaria que, tot i la gran rivalitat que sempre ha existit entre els dos equips de Merseyside, per una vegada s’unissin i creessin un estadi conjuntament. Si Milan i Inter poden viure a la mateixa casa, ells també.
Aquest diumenge veurem com es comporten Everton i Liverpool en el terreny de joc, dos equips tocats pels resultats i econòmicament.